Joaquim Armengol
41è. Festival de Almada: Tiago Rodrigues, Alexander Zeldin, Hanane Hajj Ali, Carlo Colla & Figli, Samuel Achache, Cucha Carvalheiro, Mathilde Monnier, Josef Nadj, Robert Wilson, Lucinda Childs, Ricardo Simöes, Peter Stein, Sean Gandini i Kati Ylä-Hokkala…; així, doncs, és un luxe poder veure, entre tants, el darrer espectacle de Josef Nadj.
Si fem memòria, aquest geni irreverent i trencador de la dansa va passar pel Mercat de les Flors amb Comedia Tempio, una peça antològica que mostrava aquell univers intel·lectual primigeni del ballarí i coreògraf, un homenatge al psiquiatre i escriptor Josef Brenner (Géza Csath). Això devia ser el 2006, i tres anys després, el Teatre Lliure programava Pasodoble, la insòlita i admirable performance del fang i la força, amb Nadj i el pintor Miquel Barceló en escena. I encara el festival Temporada Alta, el 2013, va portar al teatre de Salt el seu impactant, inoblidable, Woyzecz sense paraules. I res més.
Josef Nadj té un vincle amb el Festival de Almada, en el 50è aniversari de la Companhia de Teatro de Almada (2021) va dirigir la formació O sentido dos Mestres, i després va passar pels nassos dels espectadors aquell magnífic diàleg amb ballarins africans anomenat Omma, on Nadj se centrava, de nou, en l’essencial, el cos, i en la composició musical de la dansa. Enguany presenta Full Moon (Quan surt la lluna), una mena de segona part d’Omma, però amb el propi Nadj a l’escenari, obrint la peça amb els mateixos artistes, fusionant influències, com ja va fer aleshores, amb ballarins de diversos països de l’Àfrica.
L’home blanc, l’home de la màscara, Nadj, sembla insuflar vida als set titelles africans, uns titelles fets de carn, torsos nus i rostres sense màscares. Tot és lent, els moviments ancestrals tot just desvetllen del son de la manipul·lació, fins que agafen vida pròpia i es deslliuren del captiveri per anar a l’essència del que són. És un retorn a les múltiples identitats culturals a través de la fusió, tant de danses tradicionals, que semblen remetre a rituals antics, com danses contemporànies, espais del continent africà i animals salvatges.
Com sempre Nadj va a la recerca de noves formes. I com sempre és força impenetrable, i allà on desperta entusiasme, alhora inquieta i desconcerta. Sorgeixen molts interrogants quan l’abast gestual dels ballarins i el propi coreògraf es multiplica sota una llum d’ombra fosca i d’atmosfera vespertina que retalla un escenari completament despullat. Què ens vol dir? És una mirada poètica i apassionada vers el continent africà i la seva cultura arcaica que s’allibera del colonialisme? És un ritual de pas, una cerimònia, d’una cultura a una altra? O bé la transmissió d’un llegat del gran mestre als ballarins?
Full Moon és una peça espectacular, polirítmica, enèrgica i potent, capaç de despertar els nostres sentits gràcies a uns ballarins, la gestualitat i els cossos dels quals, no deixen de provocar entusiasme i estupefacció. Una vegada més, com sempre, l’imaginari del coreògraf, amb la seva barreja de referents, signes avinents i materials mínims, ofereix el seu singular i inquietant poder d’evocació. Nadj segueix essent aquell artista imprescindible.
Coproducció: Festival Montpellier Danse 2024, Le Trident, Scène nationale de Cherbourg, MC 93 Maison de la culture de Seine -Saint-Denis, Bobigny, Le Trident, Scène nationale de Cherbourg, Charleroi Danse, Le Tropique Atrium, Fort-de-France, Théâtre des Salins, Scène nationale de Martigues, Le Théâtre d’Arles
Fitxa artística
Espectacle: Full moon (Quand la lune se lève).
Companyia: Taller 3+1 / Josef Nadj.
Espai: El Canal de Salt. Festival Temporada Alta. 28 d’octubre de 2023.
Coreografia: Josef Nadj.
Col·laborador artístic: Ivan Fatjo.
Intèrprets: Timothé Ballo, Abdel Kader Diop, Aipeur Foundou, Bi Jean Ronsard Irié, Jean-Paul Mehansio, Sombewendin Marius Sawadogo, Boukson Séré y Josef Nadj.
Coproducció: Festival Montpellier Danse 2024, Le Trident, Scène nationale de Cherbourg, MC 93 Maison de la culture de Seine -Saint-Denis, Bobigny, Le Trident, Scène nationale de Cherbourg, Charleroi Danse, Le Tropique Atrium, Fort-de-France, Théâtre des Salins, Scène nationale de Martigues, Le Théâtre d’Arles.
