Marc Sabater
Mercat estratègic, aparador d’espectacles, trobada del sector… Però sobretot una oportunitat per comprovar de primera mà quin és el moment actual del teatre per a tots els públics. La Mostra d’Igualada arriba a la seva 36a edició del 3 al 6 d’abril, amb més d’una quarantena de propostes i gairebé 90 sessions repartides per 13 espais de la capital de l’Anoia. I hi arriba convertida en una cita imprescindible per a programadors i programadores, a qui es dirigeix en primera instància, però també per al públic que hi troba, concentrades en quatre dies, les darreres creacions de companyies catalanes i de més enllà.
La Mostra demostra, valgui la redundància, que això que anomenem escena per a tots els públics és un formiguer de creativitat on, val a dir, sovint hi podem trobar més risc, més disrupció i i més contemporaneïtat que a l’escena (mal anomenada) per a adults. Teatre, titelles, dansa, circ, objectes i instal·lacions s’alien en una programació en la qual cada proposta té la seva singularitat i un motiu per destacar. Sense ànim de jerarquitzar, però, aquí va una de les infinites tries possibles a la Mostra d’aquest any.
Una de les grans apostes de la programació d’aquest any és Museu del Temps, no només pel seu format o la seva vocació participativa sinó perquè al darrera hi ha un creador inclassificable com José Antonio Portillo, creador de meravelles com Biblioteca de cordes i nusos o Biblioteca de sons i sorolls. Aquest creador valencià proposa ara un projecte que combina teatre de carrer, narració i música, inspirat en el Momo de Michel Ende, i que convida un grup de persones a enterrar un objecte que guardi un record als carrers d’Igualada per tal que d’altres persones, amb l’ajuda d’un mapa, puguin recórrer el mateix viatge per la memòria.
Per Igualada també hi passarà Madame Lumière, l’espectacle de La Menuda dirigit a la primera infància (0-5 anys) i que s’ha convertit en un autèntic fenomen des de la seva estrena, fa dos anys. Una proposta basada en la música però que transcendeix el que seria un concert per a nadons per esdevenir una experiència sensorial amb música, teatre, dansa i llum.
Jugar a casa
En el camp de les apostes segures cal citar també Dues ales, la darrera producció de Farrés Brothers, una companyia de l’Anoia que a Igualada juga a casa. Després de convèncer l’any passat amb Dins el cau del Tabalet, ara tornen a la Mostra amb un espectacle basat en el llibre homònim de Cristina Bellemo que homenatja les persones grans i la curiositat que desperten als ulls dels infants.
Una altra companyia catalana, Animal Religion, passarà per la mostra amb Copiar, un espectacle participatiu coproduït pel Mercat de les Flors i laSala Centre de Creació d’Arts per a les Famílies de Sabadell i que convida a l’escenari un grup de nens i nenes de 8 a 10 anys per, sense cap assaig previ, reflexionar la paradoxa que suposa que d’una còpia n’acabi sortint sempre un original. Una creació juganera i amb un considerable component visual i, fins i tot, performatiu.
Són, algunes, de les moltes sorpreses que trobareu en una Mostra on també s’hi faran una desena d’estrenes absolutes de companyies catalanes, com Éter, de la Silver Drops Dansa; U.F.A, dels Cris Clown; Kodama, de Blink Flash Dansa; L’Àfrica, de La Romancera Teatre; o La tempesta, de Zero en Conducta. I també de formacions de fora com La mestra d’Anita Maravilla & Portal 71 (País Basc) o Per què un arbre és una gallina?, dels francesos Ma Compagnie.
I un dels moments culminants de l’edició d’aquest any serà la celebració dels 50 anys damunt dels escenaris de Pep López. Acompanyat, com és habitual, pels Sopars de Duro aquest clàssic del sector celebrarà aquest mig segle de feina amb un espectacle que recull les seves cançons indispensables embolcallades amb dibuixos animats.
