Joaquim Armengol
L’any passat vam poder veure d’Alexander Zeldin (1985) l’obra The Confessions, al Teatre Lliure. Aquella era la història d’una dona que va emigrar a Europa per buscar-se la vida, però, de fet, era la història de la seva pròpia mare. Penso que ser l’assistent de Peter Brook va donar-li a Zeldin (1985) -més enllà de l’enorme aprenentatge-, una forma de veure el món i una profunda preocupació pels éssers vius, així com poder descobrir les possibilitats que té el teatre en aquest sentit. Além da dor (Beyond Caring) és la peça de Zeldin que ha muntat enguany Rodrigo Francisco amb la Companhia de Teatro de Almada.
Tant Zeldin com Rodrigo Francisco aposten per un realisme social punyent, per mostrar les misèries de la vida de milions de treballadors explotats i maltractats. En aquest món natural de la humiliació sistemàtica i cínica del capitalisme -en aquest cas en una fàbrica de processar carn-, hi basculen uns personatges que intenten no altra cosa que sobreviure. Així, doncs, tres dones són contractades per via d’una ETT. El que els exigeix l’empresa, més enllà d’una submissió absoluta, és treballar 14 dies seguits. La Susan, la Becky i la Grace accepten la feina per necessitat. A la fàbrica també hi treballa com a fix l’enigmàtic Phil, i el supervisor, un malparit de primera expert en degradació humana, anomenat Ian.
De les relacions que sorgeixen entre aquests cinc personatges se’n desprenen lliçons de vida i d’humanitat. Si bé és cert que hi ha molta cruesa i un dolor infinit quan comprenem que aquests personatges estan atrapats pel sistema i difícilment se’n sortiran; però també hi ha esperança per poder suportar aquestes situacions en el fet, crec, de tenir cura dels altres.
M’agradaria destacar la feina dels actors que impregnen l’obra de veritat, en especial les fantàstiques actrius i l’immens Pedro Walter, un actor que creix any rere any. També la llum de Guilherme Frazäo i la magnífica escenografia de Céline Demars que dona a la peça un realisme autèntic. I més enllà d’això, Além da dor em sembla una peça necessària pel seu impacte social i pel seu lligam moral amb la dignitat de tots nosaltres.
Fitxa artística
Autor: Alexander Zeldin.
Espectacle: Além da dor (Alexander Zeldin).
Traducció: Margarida Vale de Gato.
Companyia: Companhia de Teatro de Almada.
Col·laborador artístic: Ivan Fatjo.
Intèrprets: Binete Undonque, Djucu Dabó, Ivo Marçal, Maria Frade i Pedro Walter.
Escenografia: Céline Demars.
Vestuari: Ana Paula Rocha
Il·luminació / So: Guilherme Frazão / André Oliveira
Homenatge A Barraca
I parlant de dignitat, voldria felicitar el Festival de Almada per l’homenatge que ha fet a la companyia A Barraca i els seus membres, en especial a la seva ànima: Hélder Costa i Maria do Céu, en el 50è aniversari del 25 d’Abril. La idea d’aquesta companyia única, inspirada en Lorca i nascuda el 1976 amb l’espectacle A Cidade Dourada, és fer, a través de l’estudi de la cultura portuguesa accions-testimoni sobre el seu temps, situant-los d’aquesta manera en el camp del teatre internacional, però sempre popular. D’aquí el seu lema: “Ser cultes sense ser elitistes, ser populars sense ser populistes” (Hélder Costa). A Barraca ha viatjat sempre per tot el país i diversos continents on ha sigut premiada: Brasil, Mozambic, Cabo Verde, França, Espanya, Catalunya, Estados Unidos, Suïssa, Xile, Colombia, Bèlgica, Italia, Macau, Veneçuela, Uruguai i Canadà. Van guanyar també, si no recordo malament, el premi del Festival Internacional de Teatre de Sitges.
Enguany crearan la seva producció número 90 i la majoria d’aquestes obres són dramatúrgia portuguesa, perquè el seu objectiu és el de ser un grup de teatre testimoni i part activa del seu país i del seu temps. I això segueix ben vigent, però també han representat obres de grans clàssics i contemporanis. Per exemple: Dario Fo, Mrozeck, Augusto Boal, Moliére, Sófocles, Brecht, Fassbinder, Woody Allen, Topor, Ben Hecht, Gogol, Tennessee Williams o Bernard Shaw entre d’altres.
A Barraca existeix, però pel que tinc entès el nou govern de Portugal ha decidit retirar-li el suport que fins ara li donava i el seu futur és ben incert. Reprodueixo unes paraules de Maria Brederode Santos que fan al cas: “A Barraca defensa la cultura, però no només el seu gaudi. També la seva creació, recreació i valoració. Defensa l’educació i el paper del teatre en una educació que no només és conèixer i omplir, sinó també sentir, pensar i fer. Per això viatja per tot el país i per escoles de Portugal. És per això que busca maneres d’implicar la societat civil, les més conegudes i animades de les quals són els Encontros Imaginários. Aquesta companyia ja ha estat presentada, reconeguda i premiada internacionalment, creant espectacles de gran participació col·lectiva, concursos teatrals, i festivals de teatre escolar, en una acció d’educació permanent i de ciutadania cultural. Com la democràcia, A Barraca defensa els Drets Humans, el seu respecte, la seva defensa, la seva responsabilitat. Defensa i exerceix el compromís social amb la societat i el món. Com la democràcia, cal defensar A Barraca dels qui l’amenacen.”
